Avui en dia tothom xerra d’ella, o com a mínim, reconeix el seu nom. Als seus inicis ella era una noia innocent que cantava country amb els seus vestits de princesa i rínxols daurats com si fos treta d’un món de contes. Ara ha rebut el premi de la dona de la dècada per Billboard.
Amb un so country, Taylor Swift va debutar al món de la música amb el seu primer àlbum “Taylor Swift”. Treu el seu segon disc “Fearless”, i poc a poc va pujant esglaons i a sonar a les ràdios a escala mundial amb les cançons Love Story i You belong with me. La cantant anava diferenciant-se d’altres artistes que realitzaven videoclips amb poca roba a mesura que treia cançons explicant històries i realitzant videoclips que semblaven curtmetratges, cosa que es pot veure especialment al disc “Speak Now” que va composar sencerament ella sola.
Aviat es va convertir en un personatge conegut, i com tota persona situada al món de la fama, rebia crítiques. La més utilitzada era (i és) que només sap cantar sobre relacions amoroses i que no fa res més que tenir parelles. Però els swifites, és a dir, els fans, continuen escoltant les seves cançons i convertint-los en èxits.
El disc “Red” va ser un gran èxit entre els seus fans, i és que sempre surt en el Top 3 dels discs de l’artista. Aquest àlbum comença a reflectir la seva transformació cap al pop, amb cançons com Red, I knew you were trouble, 22, o We are never ever getting back together. El següent que es pot veure a la discografia és el treball “1989”, el primer categoritzat com a pop i on es veu molt reflectida la seva tradició de contar històries als videoclips de Wildest Dreams o Bad blood, encara que també apareixen uns videoclips més artístics com podem veure a Style. Però la cançó que marca la diferència és Shake it up. Aquest hit agafa la idea de les crítiques i els “haters” per tal d’eliminar-ho a nivell individual (com diu “perquè els jugadors jugaran, jugaran, jugaran, jugaran, jugaran i els haters odiaran, odiaran, odiaran, odiaran, odiaran, jo només m’ho llevaré de damunt”).
“Reputation” és un disc molt diferent al que s’havia vist anteriorment de Taylor Swift, o això es pensava amb el primer single Look what you made me do, que torna a recollir les crítiques cap a ella, però aquest cop en una mena de paròdia. En aquesta cançó hi ha una frase que va alarmar molt als swifties: “I’m sorry, the old Taylor can’t come to the phone right now. Why? Oh, ‘cause she’s dead’”, és a dir, que ella mateixa deia que la antiga Taylor havia mort. Però, quan va sortir tot l’àlbum es veia la vertadera intenció de l’artista: realitzar una part del disc amb un nou so, però que la segona meitat mesclés aquest nou so amb el que més la caracteritza a ella (com es pot escoltar a cançons com New Years Day, Dancing with our hands tied i Dress).
Però aquesta època més fosca i de canvi personal va acabar a principis del 2019. Taylor va tornar a l’acció amb el que ella diu ‘Easter Eggs’, un petit joc pels seus fans perquè ella sap que “són excel·lents en encertar les pistes que ella deixa”, i va anar deixant aquestes pistes a les seves xarxes socials i a entrevistes (recordem la de l’Ellen DeGeneres). Uns mesos després surt el single Me!, una col·laboració amb Brendon Urie de Panic at the Disco!. Aquesta cançó i videoclip descobreixen a una Taylor molt més feliç i divertida, iniciant la nova era. Surt finalment el disc “Lover”, que és tot un èxit, amb cançons com The Man, que parlen dels problemes que ha tingut per ser dona al món de la música i del què va passar amb Scooter Braun dient “Estic tan cansada de córrer el més ràpid que puc pensant en si arribaria allà abans si fos home […] perquè si jo fos un home, aleshores seria l’home”. L’artista admet que el videoclip de la cançó Lover és un dels seus favorits.
Aquest és el punt en el que l’artista decideix explicar una història: la de Scooter Braun, Scott Borchetta i el grup Carlyle. Perquè sembla que després del disc “Reputation”, tota la seva discografia es va vendre a aquestes persones, sense cap avís ni consulta amb ella. Ella ja no tenia els drets de les seves pròpies creacions, i quan es va decidir manifestar dient que tornarà a gravar tots els anteriors àlbums, li fan la vida impossible, negant-li la possibilitat de cantar les seves pròpies cançons als AMA’s quan rep el títol d’artista de la dècada, o negant-li l’ús de les cançons al seu proper documental de Netflix. Finalment, però, i després de queixes per part de molts altres artistes, va poder actuar amb un mash-up dels seus temes més importants.
Don’t know what else to do pic.twitter.com/1uBrXwviTS
— Taylor Swift (@taylorswift13) November 14, 2019
Avui fa 30 anys i ahir va rebre el títol d’Artista de la Dècada, i va pronunciar un discurs on menciona lo difícil que és ser artista femenina, quan tothom associa el teu èxit a qualsevol home que tinguis a prop, o simplement es demana com pots estar allà. Comenta què “tot el que deien que ella no podria fer, ella ho acabava fent”, i que les cançons que ho demostren són, per exemple, Mean, Blank Space i Shake it off. Ella resumeix la seva carrera com un constant intent de demostrar que pot fer el que sigui. “No sabia que sempre trobarien alguna cosa per la que criticar-me, i jo tota l’estona intentava adaptar-me en comptes de corregir-me. Al principi deien que no cantava molt bé. D’acord, per “Speak Now” decideixo treballar constantment, treballar en la tècnica vocal diàriament i perfeccionar els directes. Quan tinc 20 anys diuen que tinc masses relacions amoroses? D’acord. Aturaré. Simplement estaré soltera. Durant anys. Ara diuen que l’àlbum “Red” té massa cançons sobre ruptures amoroses? D’acord, aleshores faré un sobre mudar-me a Nova York i decidir que realment la meva vida és més divertida amb els meus amics. Oh, diuen que la meva música canvia massa per seguir essent catalogada com a country? D’acord. Aquí teniu tot un canvi de gènere i un àlbum pop anomenat 1989. Ara diuen que estic mostrant massa imatges de mi amb els meus amics. D’acord. També puc aturar de fer això. Ara sembla que soc una dona calculadora, manipuladora en comptes d’una dona intel·ligent i empresària. D’acord. Desapareixeré de l’esfera pública. Durant anys. Ara dieu que soc una vilana. D’acord, aquí teniu un àlbum anomenat Reputation ple de serps per tot arreu.”.
Dona de la dècada segons Billboard, tres peces a la llista de les millors cançons de la dècada per la revista Rolling Stone (nº5 All too well, nº58 New Romantics i nº73 Blank Space), mare de tres gats adorats per tot l’internet i amb set àlbums als seus deu anys de carrera. Ella ha demostrat i continua demostrant ser una artista molt preocupada per les seves companyes de professió, i una artista molt agraïda als seus fans, organitzant, per exemple, vàries quedades amb uns pocs swifties per fer concerts privats.
Taylor Swift, artista de la dècada.
L’entrada “Vaig decidir ser allò que ells deien que jo no podia ser” Una dècada de Taylor Swift ha aparegut primer a Primera Fila.
