Fa només uns dies, hem sabut de l’empresonament de l’ex-futbolista del Barça Dani Alves, acusat d’haver violat una noia de 23 anys en els lavabos d’una discoteca de Barcelona. La denúncia de la jove ve avalada per manta proves, incloses les aportades pel personal de la discoteca, i l’informe mèdic del departament especialitzat de l’Hospital Clínic. Davant de l’empresonament d’Alves, no es van fer esperar les veus posant en dubte els fets, criticant la jove víctima o expressant solidaritat amb el futbolista o pena per ell. Et sap greu per l’agressor? Calla. T’ha passat una imbecilada pel cap, una brometa estúpida? Calla. Calla, pensa en la víctima i recapacita. Si a tu no et serveix de res, si no canvies d’opinió perquè ets un cafre, com a mínim ens estalviarem d’aguantar-te.
Esgarrifen la natura i els números cada cop més elevats d’agressions a dones. A mi m’esgarrifen. Davant d’això, se m’acut que encara que ens fem pesades, cal explicar i fer pedagogia i compartir, compartir, compartir. Entre tots hem d’aprendre i transmetre els conceptes bàsics, les eines de defensa, els circuits de preservació i de denúncia, els recursos de cures. I que hàgim de fer saber i compartir tot això és tristíssim, però ho hem de fer perquè va per nosaltres, per mantenir-nos vives i sanes, però també per vosaltres mascles, per si mai us trobeu una víctima (una germana, una amiga, una col·lega, una noia que us creueu en una discoteca): heu de saber què s’ha de fer, on s’ha de trucar, on s’ha de portar, ajudar-la.
De violència de gènere n’hi ha hagut sempre, però s’ha callat. Hem callat totes. Massa vegades. Però si les coses no estiguessin canviant, encara que sigui molt lentament, no existirien segurates conscienciats, ni departaments especialitzats als hospitals, ni noies que gosessin denunciar. Sí, ara hi ha més medis i més consciència, però potser també les noves generacions son més valentes. Aquesta idea és potser l’única que em reconforta.
