Avui ens visita Vanesa Peiró, alcaldable de Mont-ras pel partit de Junts per Mont-ras, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyora Peiró.
Bon dia.
M’agradaria, primer de tot, que es definís amb tres adjectius.
Jo crec que abans que res sóc mont-rasenca, perquè jo dic que a casa meva som de cinquena generació de mont-rasencs i jo crec que aquest és el meu tret més diferencial. He nascut a Mont-ras, m’he criat a Mont-ràs, he fet vida a Mont-ràs, m’he casat a Mont-ras, he tingut la meva filla a Mont-ras i sempre he sigut una persona que ha participat molt en tot el que eren projectes associatius de poble solidaris, donacions de sang. Sóc una persona molt implicada en l’àmbit social.
A part d’això, jo diria perseverant o tossuda, perquè sóc molt d’anar al darrere de les coses fins que les aconsegueixo. Sóc una persona molt, molt tenaç. Jo crec que això és algo positiu. No sé què més podria dir, familiar. És a dir, jo m’agafo quan parlo de la gent del poble. Potser perquè vinc d’un restaurant i per nosaltres els clients sempre eren com part de la família.
El poble com a alcaldessa l’he agafat una mica igual. Jo no veig els veïns del carrer Daró, els veïns del Camí Ral o els veïns de Torre Simona o de Can Brujats, sinó que veig persones amb nom i cognoms que els coneix perquè estan implicades amb una o altra activitat. Com no sé com parlo a Torre Simona, parlo de la Rosa, de la Trini, etc. Vull dir, és una mica aquest tracte, diguem més personal que permet també el luxe de tenir un poble de menys de 2.000 habitants.
Podria destacar tres aspectes que creu que s’han assolit durant aquests quatre anys que hi ha hagut aquest mandat.
Jo crec que en termes generals, potser una de les coses de les que em sento més orgullosa és que a nivell ambiental, diguem, hem aconseguit o ho aconseguirem abans d’acabar aquesta legislatura que el 90% del poble vagi amb llum LED i el que no tingui llum LED tindrà plaques fotovoltaiques perquè hi han moltes zones que estan disseminades del que és el nucli del poble i que també tindran aquests serveis. Amb això aconseguirem una reducció del consum molt important. I a més a més, estem treballant el tema de les plaques solars en edificis públics, perquè realment amb el tema de la sequera amb el tema dels consums, ara que hi ha tan elevats, vull dir tot el tema energètic i climàtic ens porta cap a prendre decisions molt diferents.
A banda d’això, el tema de tenir un ajuntament sanejat, amb endeutament zero fa pràcticament 16 anys crec, si no m’equivoco, que no apugem impostos ni toquem de cap mena de manera i aconseguint seguir fent coses tenint capacitat d’inversió. I podem fer obres que hem fet en el municipi com construccions de parcs infantils, parcs de salut, aparcaments, arranjament de zones que estaven deteriorades, l’asfalt que s’havia aixecat i nova creació de places d’aparcament. Vull dir, això ens dóna molt de marge de maniobra.
I per últim, t’he dit el tema, es que m’enganxes… Jo t’ho deia amb el que t’he comentat abans de les característiques que t’he dit, sóc molt tenaç. M’he mogut molt en organismes supramunicipals per intentar aconseguir ajudes perquè els municipis petits, i més si no vols afegir pressió fiscal als teus veïns, necessites anar a buscar molta ajuda econòmica fora. I si mal no m’equivoco, en aquests quatre anys de legislatura superarem el milió i mig d’euros que hem aconseguit d’altres organismes de la Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya. Vull dir que també en aquest sentit, ens sentim orgullosos de què hem estat treballant molt fort.
Podria destacar també tres aspectes que potser no s’hagin acabat d’assolir durant aquests quatre anys de mandat.
Bé això, també és fàcil perquè jo ho dic que quan comencem la legislatura tenim unes ambicions molt fortes, però hem de ser conscients que també han passat un Covid-19, una pandèmia que ens ha enganxat a tots fora de joc completament; uns temporals perquè el canvi climàtic ens ha portat, per exemple, el Glòria i haver de treballar en aquestes condicions, que era com posar el freno de mà i haver-te d’adaptar ràpidament a tot el que venia, que no estava preparat absolutament per res ho ha dificultat molt.
Llavors, en primer lloc, una de les espines que tinc clavades i no me n’he amagat mai. És el tema del POUM, el Pla d’Ordenació Urbanística. Nosaltres anem amb normes subsidiàries de l’any ’89 aproximadament, i això ens dificulta molt la feina del dia a dia a nivell urbanístic, és a dir, les comunicacions d’obres de llicències menors, obres majors PAES, el tema de la construcció d’habitatge. Perquè tenim una zona que el 51 %, que per cert, aprofito que estic a la ràdio per fer ho públic, el 51% està en mans de la SAREB i la SAREB no vol desenvolupar tot el conjunt del que és el sector IV. I això, per exemple, ens està dificultant molt que allà hi teniem projectat 210 habitatges, una gran part d’habitatge social perquè teniem moltes parcel·les de l’Ajuntament per poder treballar.
I estem lligats de mans i de peus per aquest tipus d’organisme que condiciona completament la vida del municipi. Jo crec que quan puguem tirar endavant el POUM i resoldre, potser podrem prendre decisions més contundents, com desclassificar aquell àmbit perquè realment dir-li a la SAREB “bé, no tens intenció de desenvolupar? Doncs ho classifiquem”. Anem a urbanisme. Diguem que volem créixer cap a un altre cantó del municipi i això ens donarà marge de maniobra per, per exemple, poder crear habitatge jove, que és un dels altres problemes que tenim. La gent que vol venir a Mont-ras a viure o no pot venir perquè no hi ha habitatge, no hi ha habitatge social. Aquest seria per mi el POUM és la gran espina clavada.
Un parell més de coses que ens hagin quedat pendents de fer. Volíem també incorporar un agent més perquè només tenim un agent local en el municipi, però en aquest sentit també hem treballat altres opcions per intentar pacificar tots els problemes que teníem. Per exemple, ara hem instal·lat tres càmeres de seguretat amb lector de matrícules. Una mica el sistema, per exemple, que tenen municipis veïns com Palafrugell o Vall-Llobrega. I tancava el cercle quan aquelles càmeres detectin algun vehicle que està vinculat, per exemple, en algun robatori. Automàticament, Mossos d’Esquadra i Policia Local reben un avís i la patrulla que està al carrer pot saber on està aquest vehicle, anar a interceptar-lo i a detenir el presumpte autor habitual de robatoris.
I per últim, que més et podria dir? Segur que n’hi han molts. M’enganxes així en fred. Més coses que ens han quedat pendents de fer. Bé, el tema dels equipaments esportius volem fer moltes coses perquè els municipis petits en volem fer moltes, però és el que et dic la capacitat econòmica és la que és i has de prioritzar.
I per exemple, el camp de futbol la Ciutadella i el Camp d’Esports. Hi ha el Club Esportiu Mont-ras, que li està donant una vida increïble amb l’equip d’Integra amb equips en totes les categories. Està apostant també pel futbol femení i nosaltres estem súper orgullosos de la gent que forma el club. Però per exemple, no tenen grades, no tenen el tema d’un aixopluc, ja no només quan plou, sinó quan, per exemple, fa molta calor. No hi ha cap lloc on resguardar-se. Clar, són aquest tipus de coses, no? En el pavelló poliesportiu tampoc tenim grades que ens agradaria fer, però no ho podem fer tot de cop. Hem d’anar prioritzant activitats.
Llavors ja ho ha anat avançant una miqueta. Però quines creu que són les iniciatives o prioritats per a un municipi com Mont-ras?
Per mi el número 1 és el POUM, o sigui, el licitar la redacció i la confecció del POUM és l’objectiu prioritari. De fet, quan els companys del grup polític em van demanar si tenia voluntat de seguir una legislatura més, els vaig dir, “no m’havia plantejat si seria llarg o curt plaç la meva vida política. Però sí que he d’admetre que, perquè sóc una persona molt perseverant, no m’agrada deixar coses penjades i el tema del POUM a mi m’ha motiva molt”. O sigui que per mi aquest serà l’objectiu prioritari número 1.
Llavors n’hi han altres, com per exemple pot ser el carrer Carrilet, Carrer Ermedàs, la zona de la Granota que no tenen els serveis soterrats. Encara hi ha alguns sectors que no tenen els serveis soterrats, que encara anem amb tots els pals i els cables, i jo crec que això ho hem d’anar afrontant. El que passa que són obres que sí l’Ajuntament sempre hem actuat d’una manera, o almenys en el cas de Mont-ras, d’intentar posar la mínima pressió fiscal als veïns. Normalment el que intentem fer és buscar el màxim de finançament. Nosaltres aportar també una gran part que sigui un 50-60 % i que els veïns realment només li repercuteixi la part més petita. Hi han molts de llocs que s’ha de canviar l’asfaltat, per exemple, que et deia carrer Carrilet amb carrer Torres Jonama, que és un dels vials que fa servir la gent que, per exemple, ve de Palafrugell i vol anar cap a Palamós per fer el camí més curt.
Allà, com que hi ha hagut molt de pas, tot i que està prohibit de vehicles de gran tonatge o de camions o de més, han anat malmetent molt l’asfalt. Són obres que realment són molt costoses. I que haurem d’anar prioritzant i mirant de quina manera. Però bé, en general jo crec que els punts forts sempre de qualsevol candidatura, és el tema de les persones, sigui donar el màxim de servei a les persones projectes, temes de treball, temes de formació, temes de coneixement, temes de que ningú quedi enrere en el tema, diguem, tecnològic ara que no em sortia. I, evidentment, seguir fent que el poble creixi.
M’agradaria incidir una mica més aquí. Qué és el que diferencia la seva candidatura política d’altres candidats que es presentin a les eleccions d’enguany?
Bona pregunta. Jo crec que el nostre tret més diferencial és precisament aquest tracte amb les persones. És a dir, tota la llista, l’equip de govern actual i la llista que formarem per la propera legislatura o que volem presentar de cares a la propera legislatura són gent que està molt implicada en l’àmbit social que a més a més, tenen molt de coneixement en temes, per exemple, urbanístics o ambientals. I això ens dóna un àmbit de visió molt més gran.
Podem treballar o incidir en molts espais. Ells són gent, ja t’ho dic molt implicada, no ho sé. La festivitat de Corpus, les donacions de sang, els temes esportius, temes culturals, gegants, cap grossos, llibres. Vull dir, és un ventall molt ampli que et permet treballar moltes coses. Jo crec que aquesta seria la nostra, diguem, la distinció més bàsica. Llavors som ‘currants’ que ens arremanguem i de seguida i som un poble petit, no disposes de grans equipaments o persones que et puguin estar muntant les coses i jo crec que moltes vegades, la gent que es presenta per desconeixement té aquella concepció de bé. Tot li farem fer el personal, tot ho encarregarem, tot ho externalitzarem. I tot això està molt bé, però llavors això repercuteix en més costos pels veïns. Jo crec que hem de ser conscients, sobretot el petit que és Mont-ràs, l’esforç que fan els veïns ja en el dia a dia i intentar preservar aquesta balança entre voler avançar, però al mateix temps no afogar la gent.
Quins punts podria destacar del seu programa polític que presenta a les eleccions d’enguany?
Una mica seria repetir me, diguem, amb tot el que t’he anat dient fins ara. Tenim molta ambició, diguem a nivell d’allò urbanístic, amb el tema del POUM a nivell diguem-ne de projectes, perquè nosaltres som molt del tema cultural, de preservar les tradicions, d’implicar tota la gent del poble en tot el que fem i una mica volem seguir treballant en aquesta línia.
És a dir, nosaltres tenim la sort de tenir molts de serveis, però això també genera molta despesa. És a dir, siguent un poble petit tenim un consultori mèdic, tenim un punt de trobada de la gent gran, tenim una llar d’infants, tenim una escola, tenim un pavelló, un camp de futbol. Vull dir tot això, dius són una sèrie de serveis que estan molt bé, però s’han de mantenir, s’han d’adequar, s’han de i intentem sempre, doncs, arribar al màxim, és a dir, extendre els nostres tentacles, tot el que podem per intentar donar resposta a tothom. Perquè com deia, per nosaltres és molt important. Som un poble, que el nucli està molt definit però està molt disseminat, té moltes urbanitzacions, té molta extensió de terreny, llavors mantenir-ho tot neteja, capacitat d’inversió, obres, projectes que vulguis fer.
Jo també com veus parlant em van vinguent projectes. Tenim pendents, per exemple, la construcció del centre Cívic. Per a nosaltres també és un equipament que pot marcar la diferència. Però sí que és cert que la manera com estava projectat potser era molt gran o massa gran pel que és la realitat del nostre municipi. És a dir, està bé projectar que has de créixer, però un creixement sostenible i sostingut que dic jo, que puguem digerir.
Finalment, m’agradaria preguntar-li, en el cas de que no assoleixin una majoria absoluta a les eleccions, estarien disposat a pactar amb altres partits polítics?
Ni tan sols m’ho he plantejat perquè actualment nosaltres a l’equip de govern, som 5 persones que hi vam entrar. N’hi ha tres d’Esquerra Republicana de Catalunya, i un representant del Partit Socialista. Nosaltres en aquestes eleccions municipals, de fet, ja venim d’una tradició, diguem que sempre hem estat a l’equip de govern. I no sé si és per aquesta ambició, per aquesta tenacitat, per aquest treball del dia a dia, per aquest estar al costat de la gent que creiem que la gent ho haurà vist, haurà vist tot el que s’està fent i som molt optimistes en quan als resultats.
Es a dir, jo no em plantejo no sortir vencedora amb l’equip que porto, sinó que tot el contrari, crec que millorarem resultats. De fet, la legislatura de 2019 vam quedar a un vot d’incorporar una nova regidora en aquest cas, la Margarita López i nosaltres creiem que en aquesta candidatura tranquil·lament podem optar al número 6 o fins i tot per què no, treure’n 7. És a dir, que el tema de pactes ni t’asseguro que ni plantejat de lluny.
Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals i també donar-vos les gràcies per la vostra visita als estudis de Ràdio Capital.
Moltes gràcies a vosaltres per donar-nos veu i per donar-nos l’oportunitat d’explicar- nos als nostres ciutadans.
