L’enèsim atac feixista al municipi de Verges d’aquest diumenge passat va derivar amb un enfrontament entre el grup foraster d’ultres vinguts expressament de la província de Barcelona amb veïns del poble que els hi varen plantar cara. És un atac, aquest, un de més, contra la llibertat d’expressió i opinió que tant odien els grups neofeixistes del nacionalisme espanyol. Són petits grupuscles, sí, els comandos que actuen arreu del territori atacant la llibertat d’expressió dels demés amb l’objectiu de trencar la convivència i sembrar la llavor de l’odi. Però aquests grupuscles són emparats per un estat, l’espanyol, que els hi dona cobertura legal, política i policial. A Espanya, el feixisme, és una estructura d’Estat.
I ho és perquè Espanya és l’únic país europeu on el feixisme va governar amb total impunitat durant quaranta anys, i ho és perquè la transició cap a la democràcia es va fer sota control i comandament del mateix feixisme triomfant. Reconvertits de cop i volta en demòcrates de tota la vida, el nacionalisme espanyol més reaccionari va amagar-se en les institucions de poder de l’Estat, la judicatura, l’exèrcit, les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Mentre no se’ls hi toqués el Dogma primari, la sacrosanta unitat de la pàtria, el vell feixisme espanyol que va provocar una guerra civil seguida de deu anys d’assassinats i repressió en massa per tal d’exterminar els seus enemics, ha pogut viure més o menys camuflat les darreres dècades sota el maquillatge democràtic de l’Estat.
El procés català ha fet aflorar les arrels d’aquest Estat . I pobles com Verges simbolitzen tot allò que més odia el nacionalisme espanyol: l’evidència que per més que ho intentin, amb dictadures o sota aparença democràtica, per més que prohibeixin, persegueixin, multin o empresonin, mai se’n sortiran. Poden guanyar guerres i batalles, treure estelades i llaços grocs, que l’endemà hi tornaran a ser-hi. La resistència de Verges és la resistència d’un país a ser dominat. I el nacionalisme espanyol fa tres segles que ho sap.
