Setmana de temperatures extremes, setmana d’incendis a tot el país, setmana en la qual els efectes del canvi climàtic estan més presents que mai en el nostre territori. I a tot això, tenim que l’AP-7 registre cada cop més afluència, i encara no hem començat la temporada d’estiu.
Estic profundament convençut que les autoritats tenen la voluntat per a treballar per intentar pal·liar l’espiral dramàtic que ens porta el canvi climàtic. D’això no en tinc cap dubte, perquè si fos d’una altra manera tindríem un problema gros, i aquesta reflexió aniria en un altre sentit. El problema? El de sempre, hem confós els termes. La responsabilitat individual no pot ser el recurs omnipotent per tot. Hem caigut en aquest error moltes altres vegades. Hem volgut solucionar problemes col·lectius atomitzant la societat, i justament si alguna cosa ens ha ensenyat la història, com també els estudis de la teoria col·lectiva, és que als problemes col·lectius necessiten solucions col·lectives.
De res serveixen les campanyes a favor de la utilització dels transports públics, si no ens gastem un ral en infraestructures. De res serveix posar limitació de preu del carburant si no invertim en la transició energètica. No serveix en absolut tornar a l’autopista de pagament, si encara necessitem els cotxes. Perquè si, els baix-empordanesos, mals ens pesi, necessitem el cotxe per moure’ns. Sinó, senyor president de la institució que vostè vulgui, vingui aquest estiu a visitar-nos. Només així sabrà el que és arribar a la nostra comarca amb transport públic, i a més Moure-s’hi.
NO infantilitzem les problemàtiques, abordem-les amb totes les conseqüències.
