Les últimes setmanes han portat pluges abundants a diverses zones de Catalunya, però la situació de sequera extrema encara no ha acabat. Ho ha apuntat el director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, Vicenç Acuña, en una entrevista al Supermatí on també ha detallat que les reserves d’aigua han millorat, però no suficientment per considerar que la crisi hídrica s’ha resolt. Catalunya encara està per sota dels nivells necessaris per garantir un subministrament estable i, amb les previsions de canvi climàtic, els episodis de sequera podrien ser més habituals i prolongats en els pròxims anys.
Un dels factors clau que han empitjorat la situació és la manca d’inversions en infraestructures per garantir una millor gestió de l’aigua. Després de la gran sequera de 2007-2009, es van planificar diverses actuacions, com la construcció de dessaladores i altres sistemes de reutilització i emmagatzematge d’aigua. No obstant això, la crisi econòmica va frenar moltes d’aquestes inversions, deixant Catalunya en una posició de vulnerabilitat davant d’una nova sequera.
L’actual episodi de manca d’aigua ha posat de manifest la necessitat urgent d’executar aquestes infraestructures. Vicenç Acuña alerta que, tot i les pluges, no es pot abaixar la guàrdia i que és imprescindible complir els plans d’inversió per garantir un subministrament d’aigua estable a llarg termini.
La gestió dels aqüífers, un altre repte pendent
Un altre aspecte que preocupa els especialistes és la gestió dels aqüífers, els grans dipòsits d’aigua subterrània que han estat una peça clau per garantir subministrament en aquesta sequera. Tot i això, la normativa actual permet encara l’extracció d’aigua subterrània en períodes de sequera, fet que podria esgotar aquest recurs essencial.
A més, molts aqüífers de Catalunya estan contaminats per nitrats, provinents principalment de l’activitat ramadera i agrícola. Aquest problema obliga molts municipis a realitzar processos de descontaminació de l’aigua abans de fer-la potable, amb un cost econòmic elevat. Els especialistes assenyalen que cal una regulació més estricta per protegir aquests recursos i garantir la qualitat de l’aigua disponible.
El futur de la gestió de l’aigua
Un factor menys conegut però igualment rellevant és l’impacte de la massa forestal en la disponibilitat d’aigua. En les últimes dècades, els boscos catalans han crescut de manera significativa. Fa 50 anys, zones com les Gavarres, l’Albera o l’Alta Garrotxa tenien una cobertura forestal molt menor, i això permetia que una quantitat més gran d’aigua s’infiltrés als aqüífers o circulés pels rius.
Ara, amb boscos més densos, el consum d’aigua per part dels arbres ha augmentat, reduint la quantitat d’aigua disponible. Una millor gestió forestal podria ajudar a optimitzar els recursos hídrics, reduint el risc d’incendis i incrementant la biodiversitat.
Davant d’aquest panorama, Vicenç Acuña insisteix que cal un enfocament integral en la gestió de l’aigua a Catalunya. Això inclou completar les infraestructures pendents, especialment dessaladores i sistemes de reutilització; regular millor l’extracció d’aigua subterrània per evitar la sobreexplotació dels aqüífers; reduir la contaminació per nitrats amb una gestió més eficient dels residus ramaders; aplicar polítiques de gestió forestal activa per equilibrar el consum d’aigua dels boscos; i, finalment, promoure una cultura de l’estalvi d’aigua tant a nivell domèstic com industrial i agrícola.
