Aquests dies estan passant coses i últimament sembla que en passin més que mai. Mentre esperem a veure si extradeixen Puigdemont, i mentre esperem a veure què passa amb els empresonats i exiliats, mentre anem veient veure què implica tenir el país intervingut pel 155, mentre anem veient tot això, us vull recomanar una evasió. No es tracta de girar l’esquena a la realitat, però sí que tenim dret a despreocupar-nos, si més no una estona. Com que si obrim la tele, les xarxes socials i les ràdios, l’únic que sentim és precisament aquestes coses que ens preocupen, he pensat que podríeu obrir un llibre. Obrir un llibre d’una escalenca, de la Caterina Albert, la Víctor Català.
Acaba de sortir el primer volum dels quatre que aplegaran tots els seus contes. L’editorial és Club Editor. L’escalenca Víctor Català, Caterina Albert, escrivia la nostra llengua d’una manera absolutament meravellosa. És per a tothom, però si especialment sou empordanesos, de cop obrireu les pàgines i malgrat ser una llengua que cada cop se sent menys, segur que sentiu aquella música que fins fa molt poc (i encara en algun racó potser també) parlaven els avis i àvies del nostre petit país.
Un català que tenia un nom per cada cosa, que tenia un verb per cada acció, que tenia un adjectiu per cada matís. Un català espectacular, i aquests contes expliquen coses. La majoria ataquen un dels temes que més preocupen a la humanitat, i l’ataquen des de punts de vista diferents, personatges diferents, situacions diferents. Però el tema és el mateix: aquest tema no és el país, no és la política, no són els vaivens econòmics, la guerra… el tema central és la família. La família com a font de tots els mals, tots els neguits, i també totes les alegries. La família, aquest botó de roda que, ens agradi o no, encara avui ens fa girar al seu compàs.
