Per raons diverses, aquests dies he estat en contacte amb pagesos, viticultors, enòlegs i elaboradors de vins a l’Empordà.
Tot plegat m’ha portat a recordar aquelles festes que vaig viure de petit coincidint amb els dies de ‘veimar’ a casa, a cal Mariner de Mont-ras.
Una activitat que, a diferència d’ara, s’acostumava a fer entre Sant Mateu i Sant Miquel, és a dir, coincidint amb la darrera setmana de setembre.
L’esdeveniment aplegava a tota la família i a molts veïns que deixaven les feines habituals per contribuir a la recol·lecció d’aquella collita de raïm que havia tingut a l’avi Juli preocupat tot l’estiu. La calor, la pluja, el míldiu i els senglars jugaven un paper extraordinari en el resultat final.
Els dies de veimar es tractava de llevar-se molt d’hora i de ser a la vinya a punta de clar per poder acabar cap al migdia de l’hora solar. La idea era seure a taula cap a les 3 -l’hora dels senyors- per gaudir d’un àpat pantagruèlic que l’àvia Maria havia cuinat durant dos o tres dies amb l’ajuda d’una cuinera reconeguda, la Lola de Foixà. Tot plegat, per satisfer la gana d’aquella colla de pagesos i de pagesos accidentals que en un matí havien llevat la collita d’un any de feina.
Els àpats s’acompanyaven amb vi de l’any anterior, però els marrecs teníem l’ocasió de tastar el primer most, un plaer efímer que començava i acabava en aquell àpat.
Avui, veimar no és un aplec d’amics i veïns sinó una tasca professional que s’inicia a l’agost i que dura dies. Tot sota un estricte control de temperatures i processos que sovint culmina amb l’elaboració de grans vins.
Hem perdut la festa, però hem guanyat una enorme qualitat en els vins i també en els olis de l’Empordà.
Quan mirem enrere diem que les fruites, les verdures o les carns d’abans eren molt millors. Amb els vins i els olis ha passat exactament el revés.
