Diumenge, 12 de maig del 2019. Surto de casa al carrer Samària de Pals, en direcció a la carnisseria del germans Saló que hi ha al carrer Enginyer Algarra. Són les 10 del matí. En tot el recorregut compto 0 persones, 0 comerços oberts, 8 locals comercials tancats 3 dels quals en un deplorable estat d’abandó. Arribo a la carnisseria, que també està tancada i no m’hi faig mala sang perquè penso que encara no deu haver arribat l’època de l’any en què obre el diumenge.
Torno cap a casa pensant en agafar el cotxe per anar al supermercat dels Masos de Pals, a 3 quilòmetres, per comprar 200 grams de pernil dolç, 200 de salat i un fuet. Preu de la compra; 9€ i escaig, més la mitja hora que he perdut, més la benzina i les ganes.
Tot plegat em resulta un xic depriment, perquè mentre el comerç del meu poble es mor, no detecto cap idea per reflotar-lo. No veig plans de rehabilitació de locals comercials, ni plans per incentivar cap campanya de comunicació ni de cap esdeveniment diferenciador, ni de rehabilitació de façanes, ni per embellir el principal carrer comercial, ni de movilitat per mirar que els turistes que arriben massivament en autobús, aparquin a l’entrada dle poble i hagin de passar pels comerços, ni cap plà estratègic fet per consultors especialistes en la matèria, ni cap plà per convertir l’àrròs en el veritable reclam del poble a nivell gastronòmic, però també cultural, turístic, comercial o estètic.
Pals té poc més de 2.000 habitants i, evidentment, no pot competir amb un teixit comercial més fort, més potent o més voluminós que el de Palafrugell o Torroella, que tampoc passen pels seus millors moments.
Però Albert Einstein va dir una frase que hauria d’estar gravada a foc dels governants de tots els pobles de l’Empordà, que diu: “Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix” i Steve Jobs en va dir una altra que encara és més rellevant, mentre pensava que la seva competència (IBM i Microsoft eren molt més grans que Apple): “No volem fer les coses millor que els nostre competidors. Nosaltres volem fer-les diferents”. I si em permeten, encara afegiré una tercera frase, en aquest cas, de Henry Ford, just quan li van qüestionar la utilitat del motor d’explosió, que després equiparia tots els cotxes: “Si hagués fet cas al que em deien els meus clients i consellers, hauria afegit més cavalls a un carruatge”.
Són 3 frases lligades a l’emprenedoria, a la creativitat, a la capacitat de risc i amb un comú denominador: L’èxit.
He posat l’exemple del moeu poble, que és el lloc que més m’estimo d’aquest món, però em temo que aquesta situació és extrapolable a molts pobles de la nostra comarca i això és el que em sembla realment greu.
Hem omplert els pobles grans de supermercats i centres comercials i el petit comerç ha mirat de resistir amb proximitat i producte diferent. Ara Internet dóna una altra estocada brutal a les botigues dels pobles de l’Empordà. O som capaços de reiventar el comerç. O som capaós de retenir els joves. O som capaços d’oferir espais per a empreses, emprenedors, connectivitat, assessorament financer econòmic o empresarial. O som capaços de posar molt bé en valor el que ens diferencia de la resta, o acabarem tenint tots la sencació que jo vaig tenir ahir al matí. Aquesta estranya sensació de viure en una postal.
