El passat dilluns al vespre es va inaugurar a Sant Feliu de Guíxols l’exposició sobre els 125 anys del Tren que anava des d’aquesta ciutat fins a Girona. Hi estarà tot l’estiu, i si teniu ocasió no us la perdeu. El dia de la inauguració hi havia molta gent, prop de 250 persones, i no la vaig disfrutar amb massa calma. Tot i així us hi convido perquè, tot i veure-la per sobre, és una mostra d’aquelles que entren bé: senzilla, ben explicada, amb un fil conductor ben aconseguit. Massa fart estic de les exposicions amb textos rebuscats on predominen excessivament els adjectius, i no hi trobes el substantiu, el concepte, el subjecte, el nom. Ens falta, a tots, llegir més Josep Pla o Adrià Pujol.
Però tornant al tren. Només heu d’anar a l’antic hospital de Sant Feliu de Guíxols i tot és fàcil, la mostra està oberta matí migdia i tarda, tots els dies, junt amb altres dues mostres més.
Aquesta exposició del tren serà itinerant passat l’estiu, és a dir, anirà per tots els municipis on l’antic tren feia parada, un total de vuit des de Sant Feliu passant per Castell d’Aro, Santa Cristina, Llagostera i així fins a Girona, final del trajecte.
S’ha de notar que parlem del tren de Sant Feliu a Girona, no a la inversa, i així s’explica, perquè ara fa 125 anys qui va tenir la idea i qui va pagar l’invent, les ganes i l’aventura va ser, en bona part, la mateixa població de Sant Feliu i els seus empresaris. Es titula el tren de la modernitat, i la paraula és encertada, perquè el transport va passar de la tartana, és a dir de la lentitud dilatadament exagerada, a trajectes de poques hores. Òbviament, dels beneficis del tren i del nou transport en va sortir prosperitat: nous barris, noves inquietuds, nous oficis i allò que dèiem: la modernitat.
A l’Empordà estem poc acostumats a fer coses col.lectives. I això que quan les fem, solen sortir bé.
El tren va ser un d’aquests exemples. No va durar per sempre, però va fer un servei extraordinari al territori durant dècades. Avui és també un extraordinari carril bici, que recomano vivament, jo que sóc molt de bici amb be alta.
Feu-me cas, que aquestes exposicions solen ser del gust de grans i petits, perquè encara avui, a tots, això del tren, ens porta una estranya fascinació.
—
