Costa molt fer una portada diferent cada dia. I costa perquè tinc la sensació que els temes d’interès (i per interès, entengui’s allò que els nostres oients o lectors del web converteixen en rellevant) són cada cop més limitats i més quan vivim una situació política tan convulsa i repetitiva o bé si tenim en compte que al capdavall, nosaltres som un mitjà d’àmbit local i per tant, amb una limitació de temes amb els quals editorialitzar cada matí de l’any.
I això passa bàsicament perquè les persones centrem la nostra atenció en un conjunt puntual de coses i aquesta atenció és cada vegada més limitada a aquests pocs aspectes que conformen el nostre dia a dia. Mentre ens mirem el nostre entorn proper, obviem les transformacions de gran magnitud que veiem llunyanes i que en canvi són les que més incidiran en la nostra vida, o en la dels nostres fills o néts.
Deixeu-me posar algunes dades de relleu. El telèfon fix va trigar 75 anys en assolir els 100 milions d’usuaris a tot el món, el mòbil només 16, Internet 7, Whatsapp 4, Instagram 2 o el famós Candy Crush, només un any i 2 mesos per arribar als 100 milions d’usuaris. Això ens hauria de fer conscients a tots, que mentre discutim durant mesos sobre temes que amb el temps ens semblaran trivials, la velocitat a la que penetren les tecnologies ens força a canviar la nostra manera de ser, de viure o de relacionar-nos i per tant, d’entendre el moment que estem vivint o d’entendre’ns els uns amb els altres.
Valdria la pena que de tant en tant deixéssim de banda els diaris, els webs o el twitter i fessim un cop d’ull a publicacions com nature o science que al capdavall són el termòmetre del veritable canvi que ens afecta de manera més directe: El que no som capaços de veure quan es produeix.
