Avui que sembla que anem canviant el desig de fer una república catalana per la voluntat, també imparable, de salvar la nostra llengua, m’ha vingut al cap el que vaig escriure fa uns anys sobre els dofins. Sí, perquè els dofins parlen, encara que no se’ls entengui. Naturalment no parlen català, que és una llengua que, com és sabut, només serveix per tractar amb coneguts i anar al poble del costat, però tampoc en castellà, que encara que sembla que sigui molt més important, resulta que no serveix ni per anar mar endins i fer que els dofins t’entenguin. Recordo que fa uns anys uns biòlegs de Florida ens van fer saber que havien pogut conversar amb dofins. Deien que, per entendre-s’hi, havien utilitzat una forma primitiva de llenguatge amb sons, símbols i accessoris. Aquells científics formaven part del The wild Dolphin project. He tornat a entrar a la plana web de The wild Dolphin project, he anat a l’apartat Dolphin communication, he tornat a sentir els dofins. Com fa uns anys, m’ha semblat poca cosa. Llavors, deia que era com sentir unes gavines. Avui, com una radial que es mig encalla. I és que tothom parla no com vol, sinó com pot. I també en l’idioma que pot, encara que també sigui veritat dir que n’hi ha molts que el que sembla que no poden és aprendre cap més idioma. Per sort, no és el cas d’aquells científics. Ells sí que tenen aquesta capacitat. Fa uns anys deien que, de moment, havien aconseguit comunicar-se amb alguns dofins i que havien arribat a transmetre’ls algunes ordres. Sí, van dir ordres. I doncs què? Algú de vostès havia pensat que volien establir unes relacions d’igualtat amb els dofins quan aquesta relació d’igualtat ni tan sols no existeix entre el que la Constitució diu que són les llengües d’Espanya? En tot cas, suposo que volent fer interessar als possibles inversors per als seus projectes, aquells científics deien que aviat aconseguirien poder-se comunicar millor amb els dofins i preguntar-los coses que els ajudessin a detectar on hi ha els millors bancs de peixos. El que mou aquest món, ja ho sabem tots, és l’interès i no l’altruisme. No salvarem, doncs, el llenguatge dels dofins o el català sinó és que primer fem entendre que aprendre’l és necessari i útil. O sigui que, com que suposo que vostès tampoc no són capaços encara de parlar el lleguatge dels dofins, parlin, parlin, parlin sempre que puguin en català amb tothom. Veurem i veuran com fem que sigui necessari i imprescindible i ben útil.
