Aquests dies tots hem vist el lamentable vídeo a Tiktok on un energumen, aparentment begut, increpa la conductora d’un bus nocturn a Barcelona.
La conductora, fent gala d’una fortalesa anímica i fent un necessari i aplaudit gest d’autoritat, acaba expulsant del vehicle el pesat passatger, que no deixava de dir-li ‘guapa’ i coses per l’estil.
Tot el país, i m’incloc, ha felicitat la valentia de la conductora, perquè en situacions de tensió, de nit, matinada, amb cansament acumulat, i amb tot allò que veiem al món, encarar-se a un desconegut bavós -és igual l’estat en què estigui- i fer-lo fora amb la força de la raó, és meritori.
Que podia haver sortit malament, també s’ha de dir.
Fins aquí els fets. Però davant dels fets, un no fa més que preguntar-se coses. Algunes serioses, altres intrascendents… què hauria fet jo si fos la conductora? Hauria callat? Hauria suportat? Hauria tingut por? Hauria alertat la policia? M’hauria acobardit? M’hauria alterat més? O… Què hauria fet jo si fos el borratxo? Hauria cedit? baixat del bus? Què hauria fet jo si fos el que grava el vídeo? L’hauria gravat? Segurament sí, tinc l’estrany do de ser allà on hi ha ‘merders’ i documentar-los. És igual si estic a Lloret com si estic a Lyon. Sempre acabo sortint a les fotos dels diaris en un marge de l’escena, massa proper als ‘follons’.
Però em pregunto… Hauria intervingut jo? Hauria donat un cop de mà a la conductora? La conductora s’hauria sentit reconfortada? No ho sé, ho dic sense saber-ho.
Hi hauria més gent gravant el vídeo? Segur que sí. I posats a fabular… l’endemà a la feina ¿jo ho hauria explicat, potser exagerant, o simplement me n’hauria oblidat només baixar del bus? Al cap i a la fi, episodis de gent beguda en transport públic són dia, sí dia també.
Vagi per endavant que les formes masclistes del subjecte són autènticament reprobables, fins aquí tots hi estem d’acord. I espero que pensi el mateix el suposat borratxo del vídeo quan estigui serè. I que la conductora, ole ella, ho va fer mooolt bé, támbé. I que no haurien de passar casos així, també.
Però, i ara sí que permetin que hi posi un punt d’humor, em va fer molta gràcia la frase de la conductora, quan li diu” y luego, si quieres, vete a llorar y a llamarle guapa al de detrás. Que te vendrá un hombre de cincuenta años y llámale guapa a él”. Això em va fer molta gràcia perquè estic a punt de complir els cinquanta i au, ja hi som, ja hem rebut els cinquentons. Espero que no ho digués en el sentit de “un viejo de cincuenta años”, però tot i així li perdonaria.
Bé, per tancar, ja us explicaré si algun dia algun ninyato o ninyata visiblement alterat per la beguda es giri cap a mi en un Nitbus, i em digui “guapa”. Als meus estrenats cinquanta anys, serà un piropo inesperat.
