Dani Chicano feia referència en el seu comentari d’ahir dilluns, una frase que traient-la totalment del context que ell li atorgava, em serveix a mi, jove i de l’Empordà per parlar del que crec, que en termes generals ens trobem la joventut de la nostre comarca.
No volem ser una sucursal de Barcelona, es feia referencia davant les crítiques a la gestió del teatre de Palafrugell. Doncs estimades persones representants dels municipis de la comarca, ens hi estem evocant de ple.
La nostra comarca s’està convertint en un nou parc aquàtic per a turistes a l’estiu, estem deixant de banda propietats i característiques de denominació d’origen, estem deixant escapar el potencial del jovent. En altres paraules, ens preparem any rere any per una temporada d’estiu, però oblidem que durant els 9 mesos restants, tenim altres necessitats.
No volem ciutats dormitori, no volem haver de marxar a treballar a fora, perquè actualment, a no ser que els nostres estudis estiguin vinculats al turisme, les nostres oportunitats d’ocupació esdevinguin escasses. No vull assumir que per treballar a la meva comarca, l’opció més fàcil és fer-ho a l’estiu amb un contracte temporal.
Vull poder tenir una oferta cultural àmplia, vull poder tenir una oferta educativa diversificada, vull poder comptar amb instal·lacions adequades per a la meva formació, vull tenir espais de deliberació, vull sentir que formo part del meu municipi. En definitiva, vull que la meva comarca, efectivament NO sigui una sucursal ni de Barcelona, ni de Girona.
Així que, iniciant les demandes electorals, vull poder dir que sóc jove i sóc de l’Empordà
