“Espero que gaudiu tant com ho farem nosaltres durant el concert” va dir Woody Allen dissabte a la nit al Festival de Cap Roig. Tal com ho va dir el cineasta i músic, el públic va gaudir de la gairebé hora i mitja de concert.
Tot i l’encant del públic a l’hora d’escoltar jazz, va haver-hi un grup de persones que encara van gaudir més del concert. No era pas ni Carles Puyol ni Joan Pera, doblador de Woody Allen, que també van fer acte de presència durant la nit. Els que van gaudir més van ser els mateixos músics.
Un grup de set persones que eren també el centre d’atenció. Gaudien més que tocaven, i van estar tocant gairebé hora i mitja. Allen, que va ser el centre d’atenció durant la nit, va saber donar protagonisme als altres membres. Un protagonisme que els músics van saber guanyar-se davant d’un públic que seguia el concert de jazz totalment improvisat.
Entre ells, van destacar Eddy Davis que dirigia la banda i tocava el banjo i el pianista Conal Fowers; es pot dir que Allen va molt ben acompanyat. La grata sorpresa però va venir quan Fowers va començar a cantar en castellà davant dels més de 1.800 assistents del públic. El concert va endinsar els assistents al món del jazz on Woody Allen i la banda aprofitaven per tocar al ritme dels anys 20. Només faltava una pista de ball, que hagués estat plena tota la nit.
Fins i tot el mateix Allen, que amb el seu posat carismàtic que recorda a l’escultura del Pensador de Rodin, seguia el ritme de la música amb el peu. Segurament pel seu cap hi deuen passar infinitat de coses diàriament, però ahir va deixar clar que quan toca el clarinet amb la seva banda de jazz, no pensa en res més.
El concert però no és el primer que fan a Espanya, ja que com Allen va dir ja han tocat “unes vuit o nou vegades a Espanya”. Igualment, sí que va ser el primer cop que pujaven a l’escenari del Festival de Cap Roig, on l’any 2005 tot i estar programats van haver d’anul·lar l’actuació a causa del retard de la gira europea.
La nit serà difícil d’oblidar tant pels amants de Woody Allen en el món del cinema com pels amants del clarinet d’Allen. També ho serà per la banda i pel mateix Allen que en acabar el concert va recordar que havia estat vivint 3 mesos a Barcelona, per rodar una pel·lícula, i “que sempre era un plaer tornar a Espanya”.
