X-Men: Fénix Oscura

Última entrega de la saga X-Men i última de les preqüeles ambientada als anys 90. Curiosament, s’estrena sota el segell de Disney després que la companyia del ratolí comprés a Fox. Els reshoots que ha patit la pel·lícula ha fet que X-Men: Fénix Oscura s’hagi estrenat amb posterioritat a la compra de Fox. No obstant això, no forma part de l’MCU tot i que els personatges, acabaran formant-ne part d’aquí a un temps. 

Ambientada el 1992, els X-Men en aquests moments són unes celebritats i col·laboren amb el govern. Aquest li demana al professor Charles Xavier que amb els X-Men rescatin uns astronautes. Quan es trobin a l’espai, una entitat còsmica anomenada Fènix, s’apodera de Jean Grey. Un cop a la Terra, Jean descobrirà que posseix uns poders increïbles que serà incapaç de controlar. 

Els mutants de Fox no han sabut quin rumb agafar des de l’estrena d’Apocalipsis i Dark Phoenix va néixer morta des del moment en què Simon Kingberg va ser designat director. Aquell reinici de la franquícia que va significar First Class, Fox no n’ha sabut treure profit, una vegada més, les presses. Les preqüeles iniciades Matthew Vaughn prometien molt, però sense Vaughn la cosa no va ser el mateix, tot i que Días del futuro pasado em sembla una bona pel·lícula. Kingberg, que no havia quedat content amb X-Men 3: La decisión final, vaja ni ell ni ningú, va creure que era una bona idea tornar a aquella història per fer-ne una pel·lícula digna. Aclarim que un cop vista, tot s’ha quedat en intencions. 

Trobar alguna cosa bona a X-Men: Dark Phoenix és realment dificultós perquè tot sembla fet malament. No només es repeteixen els errors d’X-Men: Apocalipsis, si no que a més es cau en la mediocritat d’una pel·lícula d’una factura pràcticament televisiva. És la pitjor de la franquícia? És difícil de dir perquè tot i que X-Men Orígenes: Lobezno i X-Men 3: La decisión final eren molt males pel·lícules, no recordo haver-me avorrit amb elles en el cinema com he fet amb aquesta. Potser és millor que les anteriors, però les supera en mediocritat. 

El pitjor de tot, és que desaprofita un càsting que ja voldrien tenir moltes pel·lícules: James McAvoy, Michael Fassbender, Jennifer Lawrence, Jessica Chastain, Evan peters, Nicholas Hoult, etcètera. Hauria de ser delicte desaprofitar aquests actors i donar-los a alguns papers, ja no secundaris, sinó terciaris. La desgana absoluta de Jennifer Lawrence a X-Men: Apocalipsis, en la qual ja no es volia ni maquillar per fer de Mística, s’encomana aquí a la resta d’un càsting que sembla absolutament perdut en molts moments. Un dels principals errors de la pel·lícula ha estat en el càsting de Sophie Turner (Jean Grey) protagonista pràcticament absoluta de la pel·lícula. Turner no dona la talla com a Jean Grey i és incapaç d’aguantar una pel·lícula per ella mateixa en la qual és pràcticament la protagonista absoluta. Ni l’actriu és capaç d’ocultar l’absència d’un guió, ni el guió és capaç d’ocultar les mancances de l’actriu. El resultat, el desastre total. 

X-Men: Dark Phoenix és avorridíssima. És l’absolut no res durant dues hores en què els protagonistes no fa res més que parlar sobre el mal rotllo de què li passa a Jean Grey. Les poques escenes d’acció són mediocres, més aviat són batusses que altra cosa. El que més m’agrada és l’inici, amb l’accident de cotxe i el rescat a l’espai. L’escena d’acció del final, la del tren, és l’única genuïnament superheroica de la pel·lícula. Precisament és la que es va haver de tornar a rodar sencera. Sí que és cert que és una bona escena, però en aquell moment ja s’ha perdut tota l’emoció i l’escena, per més ben fet que estigui no transmet res. Com a mínim es fa despertar que ja és alguna cosa. 

19 anys de pel·lícules mutants acaben sense pena ni glòria amb X-Men: Dark Phoenix, sense incloure-hi res que taqui el cercle. Afortunadament, la compra de Disney ha fet que els personatges tornin a casa, a Marvel Studios, que serà en el lloc en què els veurem la pròxima vegada, en l’MCU, d’aquí uns quants anys, quan ja hàgim oblidat aquest declivi i tinguem ganes de tornar-los a veure en un més que necessari reboot. Vistos els resultats, ni quan Marvel Studios comenci a desenvolupar històries amb aquets personatges, voldrà saber res sobre adaptar la història dels còmics La saga de Fénix Oscura escrita per Chris Claremont i dibuixada per John Byrne, una de les millors històries dels còmics que ha tingut dues adaptacions cinematogràfiques nefastes que han causat un dany irreparable per duplicat.
Trobaràs un especial de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a Apple Podcasts, link a iVoox.