Quan l’incendi del Montgrí encara no es donava per extingit, un altre foc uns quilòmetres més al nord, a Ventalló, i un altre que encara està molt actiu a la comarca de la Conca de Barberà, tornava a posar en alerta el cos de bombers amb tots els mitjans terrestres i també els aeris. Es parla poc de la feina que fan avions i helicòpters en les tasques d’extinció d’un incendi, i per això hem volgut parlar-ne amb un experimentat pilot Palsenc, en Xavier Saltor, que el 2006 combinava la feina de bomber amb la de pilot, per dedicar-se a protegir-nos des de l’aire a partir del 2009.
P: Bon dia i gràcies per atendre’ns en aquests dies d’especial intensitat i mentre estàs de guàrdia.
R: Gràcies a vosaltres
Que passa des que hi ha un avís fins que descarregueu l’aigua al lloc del foc?
Passen moltes coses, sincerament, i la majoria d’elles són ordenades i responen a una lògica, a uns protocols i també a una regulació. Les operacions d’extinció d’incendis i de coordinació estan regulades per un reial decret, de manera que no tots els helicòpters ni tots els pilots poden treballar en aquest tipus d’operació. Això d’alguna manera fa que aquesta feina sigui una mica mes segura.
Els helicòpters i els avions generalment estan aterrats a les seves bases i quant son activats surten en direcció a l’incendi. Quan arribem a l’incendi el primer que fem és ordenar-nos. Demanem instruccions sobre l’estratègia d’atac i a partir d’aquí comença una feina de carregar aigua i descarregar-la de la manera més eficient al sector assignat. Afortunadament no tots els incendis són grans incendis forestals i la majoria de vegades, amb un parell o tres de mitjans aeris, més els terrestres es pot solucionar.
Des d’on surten els helicòpters i els hidroavions?
Doncs bàsicament de les diferents bases que hi han operatives durant la campanya forestal. Cada comunitat té els seus mitjans i a mes l’Estat disposa d’uns mitjans per poder ser utilitzats en situacions de necessitat. En el cas de Catalunya també hi ha els mitjans aeris francesos que en moltes ocasions també s’incorporen a les tasques d’extinció.
Com us coordineu els mitjans aeris amb els equips terrestres?
Tots els mitjans disposen d’un únic sistema de comunicació digital que permet que, tant vehicles de terra com aeris es puguin comunicar entre ells. A més els mitjans aeris disposem de sistema propi de freqüències aèries per poder coordinar-nos entre nosaltres i també amb els diferents aeroports, si cal. Ordenar un incendi requereix molta experiència i el suport de moltes àrees dins el cos de bombers, des dels operadors de les sales de control, els comandaments intermitjos de cada vehicle fins al cap de guàrdia o responsable de l’incendi. Tots els vehicles igual que els aeris tenen un codi distintiu de manera que es fàcil poder comunicar-se. A més tots els mitjans tant terrestres com aeris estan geolocalitzats i tota aquesta informació es gestiona en temps real. Per això et deia que darrera d’un incendi hi ha un equip molt important de gent.
Perdó, però…. Els bombers que són a terra no queden xops amb l’aigua que cau dels mitjans aeris?
És millor que no! De fet per això existeix la coordinació, l’aigua es descarrega per davant dels bombers, per ajudar a baixar la intensitat de flama i permetre que des de terra es pugui treballar amb més seguretat. En ocasions es inevitable que es mullin però pensa que treballar moll, encara que sembli que es millor és contraproduent. Hi ha també un tema de perillositat ja que les descàrregues poden ser de 900, 3000 o 5000 litres d’aigua en funció del mitjà i per tant cauen branques, pinyes o fins i tot es poden arrossegar pedres etc. realment no es un joc.
I a banda de la calor climàtica i la del foc mateix com s’aguanta la calor dels vestits ignífugs que porten els bombers?
La feina a terra es molt dura, cal una hidratació constant i cal un ritme de treball amb relleus, ja que les guàrdies de 24 hores, com et pots imaginar son esgotadores, i per tant no es pot pensar de forma individual, sinó en equip.
Com calculeu la previsió d’afectació que tindrà un foc?
Valorar el potencial de l’incendi es una tasca dels analistes de bombers que es basen amb models de propagació i tota l’experiència que tenen. Es una part de l’estratègia de l’incendi, saber què pot passar, per decidir on han d’anar els esforços.
Com decidiu la zona on abocar l’aigua?
L’aigua no es descarrega de forma aleatòria sinó que, d’acord a l’estratègia, es realitzen les descàrregues. La clau es ubicar els mitjans aeris segons les característiques de cadascun i també pensant amb que sempre hi hagi el número mes eficient de mitjans volant. Hem
De pensar que tant avions com helicòpters després d’un temps de vol, han de repostar combustible. Això s’ha de tenir en compte i s’ha d’ordenar molt bé per no haver de parar tots de cop i deixar l’incendi sense suport aeri.
View this post on Instagram
És cert que normalment no s’agafa aigua de mar. Per què?
En realitat sí que s’agafa, en el cas dels hidroavions es molt habitual, però en el
cas dels helicòpters no es tan habitual. La sal es molt corrosiva i genera problemes amb els manteniments, tot i que en casos excepcionals es pot fer, malgrat que després s’ha de dessalinitzar molt be tot l’helicòpter.
A algú com tu, que ets de Pals, t’afecta més, que es cremi un entorn on tu has crescut?
Em sento molt Empordanès, però també m’estimo la natura sigui d’on sigui. És normal tenir sentiments cap a un territori que veus cada dia i del que tens molts records. Els incendis deixen un rastre terrible que no et deixa indiferent.
Què et porta a fer-te bomber i després pilot d’helicòpter?
Doncs no tinc clar si hi ha un motiu concret. Sempre m’ha agradat i m’ha interessat el món de l’aviació i reconec que va ser investigant aquest món que vaig descobrir el cos de bombers. Ara tinc clar que la combinació per a mi va ser un encert. Em sento molt afortunat i no hi ha dia que no pensi amb les persones que he tingut al costat, especialment la meva família, per ajudar-me.
Què vas pensar quan vas saber que hi havia foc al Montgrí?
Ja fa uns anys que estic al grup de rescat de muntanya però curiosament, aquell dia estàvem tornant d’un rescat a Port lligat i al moment vaig veure la columna des de la badia de Roses. Tot i que estic acostumat a veure incendis, es veritat que et quedes amb l’estomac encongit, i encara mes quant sentia que era la zona de les dunes. Ho conec i vaig pensar de seguida amb el valor ecològic que te.
Tu vas viure fa 30 anys un foc que va arrasar la muntanya de Quermany, a Pals. El recordes, malgrat que eres un adolescent? Té alguna relació amb el fet que et fessis bomber?
Doncs segurament alguna cosa em va quedar aquell dia, a mi i a uns quants més del poble, que anys més tard han sigut també bombers.
Durant la pandèmia hem sortit a aplaudir els sanitaris cada dia. Els bombers us sentiu valorats per la ciutadania? I per les institucions?
Jo he de reconèixer que sí, hi ho dic en veu alta perquè ho he viscut. Però això comporta responsabilitats, també. Crec que la ciutadania en general té aquesta capacitat, aquesta força i no només amb els bombers sinó amb altres col·lectius, per això m’estimo tant aquesta terra.
Gràcies per la feina que feu
A vosaltres per ajudar-nos a explicar-la
Moltes gràcies