El Festival de la Porta Ferrada encara la seva recta final amb força. El grup valencià, Zoo, va crear una muntanya russa d’emocions al public del festival amb la presentació del seu nou disc Llepolies. A més, el grup està celebrant el seu vuitè aniversari amb aquesta gira que acabarà al Palau Sant Jordi el proper mes de desembre.
Amb el nou disc, Zoo ens va fer tocar el cel amb Llepolies o Avant. Però també vam viatjar a les profunditats del que ens és desconegut amb el Sereno o Deixa’m que caiga. Aquest últim tema el va escriure el grup durant la pandèmia per reflexionar sobre la soledat i com aquesta pot afectar a la nostra salut mental. En Toni Sánchez, ‘Panxo’, ho deia amb seguretat: “perdeu el nord sempre que serveixi per trobar nous camins”.
És inevitable que les lletres de Zoo xoquin amb temes actuals com el suposat adoctrinament que es viu a les escoles o la destrossa que pateix el litoral català. La mestra és un tema que a molts fa sentir orgullosos d’haver passat per l’escola pública, però on es reconeix que la gestió política afecta a aquesta educació.
A part de recuperar aquests temes, el grup valencià va retornar als seus origens amb cançons com Estiu. I és que res del que passa és comparable a la complicitat del grup amb el públic, que va fer tremolar les muntanyes que envolten Sant Feliu de Guíxols. Ho va dir el mateix Panxo, “avui és un dels dies en que ens ho estem passant millor a l’escenari amb el bon rotllo que ens arriba ací dalt. I creieu-nos que ens arriba”.
I tot i que la calma regnava a la pista amb cançons com Correfoc, el públic va omplir d’energia el Festival de la Porta Ferrada quan Zoo va recuperar cançons tan sonades com Impresentables o Ventiladors. Però el grup valencià no va aturar-se fins que vam arribar a dalt del Tobogan, un dels èxits del seu últim disc, i que ens ajuda a comprendre una mica més tots aquells individus acomodats que tant estima Zoo.
