Els últims mesos s’han mort figures rellevants del segle XX. Bowie, Lou Reed, la princesa Leia de la Guerra de les Galàxies. Són les últimes estrelles del segle que vam abandonar ara fa 17 anys.
I altres de menys coneguts, però no pas menys importants. Aquest 9 de gener va morir Zygmunt Bauman. Pels que no us soni, va ser un sociòleg d’origen polonès, i una de les veus més crítiques del segle XX i del que portem del XXI. Un filòsof venerat de cap a cap del globus.
No es va cansar de criticar la societat contemporània, especialment l’occidental. Amb el concepte estrella de MODERNITAT LÍQUIDA, va denunciar que avui dia no queda res sòlid: la nació, la família, el treball i el compromís amb la comunitat.
En vida va patir la guerra, la persecució, les purgues i l’exili. Potser per això desconfiava de les nostres societats, que ho prometen tot a canvi de produir individualismes ferotges i grans solituds. També va relativitzar el poder de les xarxes socials i va ser un enemic declarat de les polítiques de Reagan i de Tatcher, i darrerament de Trump. Més cap aquí, va ser prou venerat entre els nous moviments socials.
Al cel sia, els seus llibres fa temps que m’acompanyen. Gran pessimista, això vol dir intel·ligent, i tanmateix no rondinava mai. Al cel sia i fins aquí el meu homenatge.
